El meu PLE

Per començar crec que és important explicar que és un PLE, ja que pot ser molta gent no ho sabrà. PLE en les seves sigles vol dir, Entorn Personal d’Aprenentatge, o més ben dit en anglès Personal Learning Environment. És el conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per a aprendre (Adell i Castañeda, 2010).

El que hem de tenir clar, és que tothom, té un entorn en el qual aprèn. Com bé explica n’Adell al llibre Entornos Personales de Aprendizaje: Claves para el ecosistema educativo en red, abans l’entorn d’aprenentatge es limitava a la família i a la societat que envoltava a la persona. Després, va sorgir la figura del mestre, on aquest es considerava el portador de tota la informació, l’expert, el que més sabia.

Avui dia, amb l’arribada d’internet, l’anomenada web 2.0, aquest entorn d’aprenentatge ha canviat considerablement. L’ensenyament ja no se centra només en la família i el mestre, sinó que hi ha un excés d’informació per tot arreu, com cita en Weller (2011) estem en l’era educativa de l’abundància.

Gràcies a l’ús de les eines de la web 2.0 podem accedir de forma ràpida i senzilla a tota la informació, també podem comentar-la, recrear-la i, fins i tot, debatre-la amb altres persones. Penso que tot això, és un punt a favor, encara que hem de tenir cura d’on cerquem la informació, ja que tothom té accés a aquesta i qualsevol persona pot fer i desfer al seu gust. Per tant, el que hem de fer és preparar als nostres alumnes perquè sàpiguen seleccionar la informació més adequada entre totes les que podem trobar.

A jo personalment, l’ús de les noves tecnologies m’ha ajudat a aprendre moltes coses, coses que pensava que pot ser mai podria arribar a fer o saber. Crec que és tot un privilegi el que tenim avui dia al nostre abast, encara que és molt important fer un bon ús.

Al següent esquema podeu observar el meu PLE d’aprenentatge en el món virtual.

Com podeu observar el meu PLE virtual és bastant extens. Hi ha moltes eines que les utilitzo tant per aprendre com per a compartir o crear. Penso que depèn molt de la gent l’ús que es faci d’aquestes. En el meu cas per exemple, l’eina Facebook la faig servir per diverses coses: accedeix a la informació, comparteixo informació i de relació social.

Una de les eines que he decidit exposar les seves interaccions ha sigut el Blog, ja que és la que estic utilitzant en aquest mateix moment, per a explicar-vos el meu PLE. En aquesta eina, utilitzada com a creació i edició d’informació, faig servir moltes altres per accedir a la informació que després vull transmetre als meus lectors. Com podeu observar aquesta informació la puc trobar en moltes pàgines totalment diferents.

Al primer any de carrera, vàrem realitzar un PLE conjuntament amb tota la classe, al bloc de la meva companya Antonia podeu veure aquest PLE. 

A hores d’ara, em poso a comparar aquest PLE, de fa tres anys, amb el que he elaborat i m’he n’adono que no hi ha molts de canvis. Aquest fet bé donat, perquè el que m’ha passat ha sigut que he millorat la utilització dels que ja estaven. També, a l’haver elaborat el PLE conjuntament pot ser, vàrem posar programes que no totes utilitzaven, és a dir, que jo no feia servir. Això no ha sigut negatiu, ja que arran d’això alguna d’aquestes eines les he començat a utilitzar.

Per a acabar, us ànim a què feu el vostre PLE per així adornar-vos que la tecnologia i les seves eines, són una part molt important en la nostra vida, però també perquè analitzeu quin tipus d’ús li doneu i el que us pot aportar si les feu servir amb unes altres intencions. 

La web 2.0. Quines són les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del rol docent?

És obvi que el sistema educatiu, les institucions de formació, han de canviar la seva manera d’ensenyar, ja que la societat ha fet un gran canvi en la forma de processar la informació, es codifica i es transmet la informació d’una altra manera. Aquesta transformació s’ha produït gràcies a l’aparició de les noves tecnologies, aquestes han set les “culpables” d’aquesta manera de fer i pensar de la societat actual.

Boschma (2007) fa una reflexió sobre la nova generació digital i diu que hi ha 3 canvis fonamentals:

·         Ha decaigut la importància de l’autoritat com a font de coneixement.

·         Ha nascut una manera diferent d’accedir a la informació.

·         L’ordinador ha deixar de ser una maquina d’escriure per ha convertir-se en una maquina social.

Jenkins (2008) aporta 3 característiques sobre la nova societat:

•          Convergència mediàtica.
•          Cultura participativa.
•          Intel·ligència col·lectiva.

Opino que és necessari un canvi en la metodologia que s’utilitza per ensenyar als infants, ja que la societat d’avui dia es mou amb les característiques nombrades anteriorment pels dos autor, i no amb les metodologies que s’utilitzaven abans en la societat industrial, existents avui dia en moltes escoles del nostre país. Ens hem d’adonar que la vida ha canviat i que amb ella, per tant, ha de transformar-se també l’educació.

Aquest canvi tecnològic a propiciat una nova manera de processar el coneixement, ja que la persona va adquirint el coneixement des de diversos mitjans i recursos de manera fragmentada. També una altra característica és la capacitat “multitàrea”, on les persones són capaces de fer més d’una cosa a la vegada.

Aquestes modificacions tecnològiques han creat l’anomenada web 2.0. Al següent esquema està definida perfectament:

Des de el meu punt de vista, les noves tecnologies han transformat tota la societat en general, tant la manera de pensar com de comunicar-se, per aquest motiu hem de canviar la nostra manera d’aprendre i la web 2.0 ens dóna aquesta oportunitat ja que té molts de beneficis, però hem d’aprendre a utilitzar-los bé per a treure partit d’ells.

Penso que és important aprendre a treballar en equip, saber seleccionar la informació, aprendre on la hem de cercar, reflexionar i ser crític amb aquesta, ja que hi ha molta informació a la xarxa però no tota és de bona qualitat.

Una de les frases que he trobat oportuna a la lectura den Cabero, Educación 2.0 ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?,  és den Wolton on diu: “ La igualdad de acceso al conocimiento  no es la igualdad ante el conocimiento”. Amb aquesta frase es veu clarament que l’educació ha de canviar, ja que és molt important ensenyar a la gent a utilitzar les noves tecnologies i també a processar la quantitat d’informació que existeix avui dia a internet. Per aquest motiu ha sorgit l’Educació 2.0, que pretén transformar la metodologia que s’utilitza a les escoles.

Amb aquest canvi en la metodologia, és evident que el rol del mestre també ha de transformar-se. Per tant, les funcions del docent seran fer de guia, orientador i dissenyador de situacions d’aprenentatge. Haurà de fer una selecció de materials de qualitat; haurà de tenir en compte les noves característiques cognitives, actitudinals i socials dels estudiants; i ensenyar als nens competències i capacitats per a la identificació, avaluació i construcció del propi coneixement.

A la següent imatge, extreta d'un fragment d'una entrada del primer curs, es pot veure clarament el paper que jugava l’escola i els seus integrants al segle XIX i el que juga ara al segle XXI:

Siemens (2010), al seu article “La Enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas” diu que el paper del mestre en entorns d’aprenentatge en xarxa seran (traducció del text original per Eva Maria Rosselló aquí):

•          Amplificador.
•          Qui es fa càrrec.
•         Obri camins, dóna sentit a la societat.
•          Agrega.
•          Filtra.
•          Modela.
•          Té una presencia constant/ duradora.

En l'actualitat, als estudis universitaris ja s’intenta introduir aquesta nova metodologia, aquesta manera d’ensenyar, canviant així el rol del mestre. Aquest exemple es veu clarament al blog d’una estudiant de Illes Balears del Grau d’Educació Infantil on expressa quin tipus de mestra vol ser.

Per acabar, dir que la web 2.0 dóna moltíssimes oportunitats als docents per a poder treballar a l’aula amb aquesta eina. Però han de tenir clar que treballar d’aquesta manera és costos, encara que penso que s’obtindrien molts bons resultats, ja que els discent estarien més motivats de lo que estan ara. 

Referències bibliogràfiques:

  - Suvires García, M.A. y Ruiz Galacho, S.(2011): "Derechos de autor y propiedad intelectual en Internet paraeducación". En: J. Ruiz Palmero y J. Sánchez Rodríguez (Coors.). Buenasprácticas con TIC para la investigación y la docencia. Málaga: Universidad deMálaga.

- Cabero Almenara (2010): Web 2.0. El usode la web en la sociedad del conocimiento. Investigación e implicacioneseducativas (Capítol 1).

- Maiz Olazabalaga (2009): Web 2.0. El uso de la web en la sociedad delconocimiento. Investigación e implicaciones educativas (Capítol 8).

- Sangrà Morer (2014): La función educativa del “otro” en red. Visitada. URL http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-del-otro-en-red.html  (visitada  el 10 d’octubre de 2014).

- Maria Rosselló, E. (2014): La Enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas (traducció de George Siemens, 2010). URLhttp://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html (visitada dia 10 d’octubre de 2014)

La societat de la comunicació i la informació

Des de fa molt de temps la informació ha estat guardada en llibres de texts, organitzada i classificada, i per a poder arribar a aquesta, les persones havien de saber llegir. En canvi, avui dia amb les noves tecnologies la informació s’ha estès, ja no només la podem trobar únicament als llibre de texts, si no que podem trobar-la a la xarxa en forma de escrit, de àudio o fins i tot de vídeo.

Aquestes facilitats per a trobar la informació ha complicat la seva recerca, ja que el tenir a l’abast tanta informació complica la seva veracitat. També aquestes noves tecnologies es converteixen en el centre de canvi social i cultural. Per aquest motiu l’alfabetització del segle XXI a canviat considerablement i us preguntareu com és aquesta nova alfabetització del ciutadà en el segle XXI.

Segons Area aquesta nova alfabetització té unes característiques positives encara que també consideracions negatives.

Un punt hem arribat fins aquí, ens haurem adonat que la societat ha canviat notablement per aquest motiu la nostra educació també ha de sofrir un canvi. N’Area proposa una sèrie de problemes i reptes.

A continuació podreu visionar un vídeo on resumeix una mica el que hem explicat anteriorment.

Presentació

Hola a tots i totes!

El meu nom és Nerea. Aquest bloc té la intenció de capturar els meus aprenentatges de l’últim any d’estudis universitaris d’ Educació Infantil. Quatre anys que han passat molt ràpids, on he aprés moltíssimes coses noves, encara que penso i sé que hem queda molt més per aprendre. També he conegut a persones encantadores i he treballat amb nens magnífics que m’han fet veure encara més que això, aquesta professió, és la que jo vull exercir en el meu futur pròxim. 

Les meves expectatives, primer de tot són acabar el grau, i després treballar d’això. Encara que com tots bé sabem, la situació laboral en aquest àmbit és bastant complicada, per tant, el meu pensament és seguir formant-me i si puc treballar d’això genial, si no mentrestant compaginar un treball mentre estic estudiant alguna cosa relacionada amb l’educació. 

Personalment no em puc queixar de la meva situació laboral, ja que només acabar les pràctiques de 0 a 3 anys la mateixa escoleta on les vaig realitzar em va oferir treball i vaig estar 2 mesos d’estiu treballant allí. Per tant, sé que algun treball relacionat amb infants trobaré. 

Quant a l’assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d’Ensenyament-Aprenentatge en la Primera Infància, una de les assignatures que realitzarem en aquest quart curs, dir que crec que no serà gens fàcil ja que la mestra no mus ho va pintar bé, però tinc ganes d’aprendre coses noves relacionades amb les noves tecnologies, perquè penso que avui dia tot es mou a arrel d’aquestes i per tant són molt importants i imprescindibles per a la meva professió.

Aquesta fotografia que he posat baix, per a jo representa que el camí és llarg i que per aquest camí et podràs trobar amb molts d’obstacles, bons o dolents, més fàcils de superar o més difícils, però que mai t’has de rendir, ja que tot en aquesta vida, amb entusiasme i ànims, es pot aconseguir, per tant, cal lluitar perquè el camí et dugui a la meta que t'has proposat.

Fotografia de Mariano Mantel